dilluns, 23 de novembre del 2009

Cata de Reus....

Hola de nou!!
Com no podia ser d'una altra manera, ens vàrem asseure al voltant d'una taula amb bon menjar per tastar els vins i caves de la setmana, aquesta ha estat una trobada amb molt bon nivell, en aquest ordre: Cepa 21, Pardas Negre Franc, Cims de Porrera, Parisad i Raventos i Blanc Millesime, quasi res.... doncs vinga comencem.



Cepa 21 2006 - Bodega Cepa 21
D.O. Ribera del Duero
Tinta del Pais (Ull de llebre)
14 mesos de Criança en roure Francès i Americà.

Color cirera intens, al nas potent i agradable, intens de fruites negres (mora), a la boca gruixut, més fruita negra i una mica de torrat, i vainilla?.
Molt bon vi, feia dies que no tastava un Ribera i la veritat és que, si estàn ben fets no fallen, el preu és el típic d'un bon Ribera encara que no estigui del tot afinat 22€



Pardas Negre Franc - Celler Pardas
D.O. Penedès
Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon i  Merlot
12 mesos criança

Color cirera fosc quasi pruna, al nas suau, fresc, aromàtic, fruita vermella, pa torrat; A la boca tot i el seu aspecte és lleuger, alcohòlic, una mica aspre però agradable.

Els Pardas m'agraden! Ja el Negre Franc 2005 va ser un descobriment per a mi, i des de llavors sempre que tinc oportunitat repeteixo, la veritat és que el 2005 em va semblar més ben acabat que aquest 2006, tot i així, chapeau!



Cims de Porrera 2005 - Cims de Porrera
D.O.Q. Priorat
Garnatxa i una mica de Carinyena
Criança 18 mesos roure francès

Color cirera intens, al nas fruita vermella, mineral (en petites dosis); A la boca, Equilibrat, sedòs, mineral un pèl àcid.
Em sap greu, però el que havia de ser l'estrella de la nit no ho va ser, tot i que era excel·lent no va cobrir les expectatives (potser les teniem altes), va ser per un punt d'acidesa que no esperava, haurem de tornar a provaar-lo, jeje.




Parisad 2000 - Can Ràfols dels Caus
D.O. Cava
Chardonnay, Xarel·lo, Macabeu
Fermentació barrica i criança de 3 mesos en barrica de roure francès i 24 mesos en rima.

Color groc daurat intens, bombolla fina i elegant, al nas fruita blanca, llevats, vainilla, làctic; a la boca gruixut, carnòs, lleuger, saborós.

És tremendo!! Aconsello a tothom que tingui oportunitat, que el proveu (tot i que és car), la meva primera experiència amb Parisad vaig dir, però que és això!!! buagh!!
Al cap d'una estona l'ampolla era buida i és que és tan especial... tant diferent... i tant bò que és dels vins dels que te'n recordes sempre, ja m'ho explicareu.




Elisabet Raventòs i Blanc Gran Reserva Millèsime 2002 - Raventòs i Blanc
D.O. Cava
Xarel·lo, Chardonnay, Monastrell
Gran reserva Brut, 48 mesos en rima.

Groc daurat, bombolla fina i persistent, al nas bolleria, fruita blanca (codony?), a la boca elegant, suau, cremòs, fruits secs.

Un clàssic amb el que sempre disfrutes, una garantia d'èxit.





I això ha estat tot fins ara, que ara que ho repasso, deunidò quin festival, no????

1 comentari:

  1. Comentaris a fer:

    El Cepa 21 va anar canviant i de quina manera conforme passaven els minuts. Quan tu el vas provar ja portava uns 45 min obert. Acabat d'obrir estava molt i molt àcid, inclús aspre. Posteriorment es va anar afinant i quan ja començava a estar en el seu punt, resulta que l'ampolla s'havia acabat...

    Amb el Pardas no passa això, és un vi que es pot començar a veure immediatament, sense demora, tot i que evidentment tb millora amb l'oxigenació. Coincideixo plenament amb tu respecte a que el 2005 a mi em va sorprendre molt i molt, i el 2006 no acaba d'estar del tot afinat. Segurament necessita una mica més de temps en ampolla.

    Respecte al Cims de Porrera, mmmmm, ens va jugar una mala passada. Primer per que considero que cada vegada més, gaudeixo més dels vins quan els prenc sols o amb una mica de pica-pica que no pas amb un bon sopar/dinar, ja que s'em dilueix el vi amb el sopar, sobre tot si fa estona que beus i tens una fam ferotge (com és el meu cas). En segon lloc, no el vàrem deixar evolucionar. Quan ja només em quedar un cul a la copa i no queda més vi a l'ampolla, resulta que per fi s'estava mostrant com un autèntic Priorat. Fins a aleshores només s'intuia que el vi tenia alguna cosa per mostrar però que no "arrancava". Quan per fi ho va fer, amb aquella mineralització característica dels Priorats i amb aquella finura en el pas per boca, resulta que tb ja l'haviem acabat.
    Malaguanyat...

    Tb crec que no vàrem seguir un ordre de vins adequat. El primer en catar-se hagués tingut de ser el Pardas, posteriorment el Priorat i deixar el Cepa 21 per l'ànec.

    Tema a part mereix el cava. El Parisad em va resultar excel.lent. Excel.lent per que va completar un bon sopar, excel.lent per que arrodonia una gran nit de vins i excel.lent per que estava en el seu punt òptim de fredor, és a dir, molt fred. Tot i ser un cava axampanyat, que no deixa de ser un vi blanc sec en barrida amb gas i que per tant es pot veure a una temperatura "alteta", personalment crec que una temperatura baixa, bastant baixa d'aquest cava, lí atenúa l'excés de potència i el fa exquisit.

    Respecte a l'altre cava, res a dir, doncs la veritat no puc dir res. L'únic que puc dir és que al costat del Parisad.....

    Salut.

    ResponElimina