dilluns, 31 d’agost de 2009

CAP DE SETMANA DE FM'09 I VINS

Aquest cap de setmana he tingut el plaer de degustar autèntics "vinazos", i això sempre és un plaer.
Cada vegada sóc més selectiu amb el tema vins i això és un perill, doncs l'economia i la butxaca es queixen. Per sort, encara em puc pagar i permetre certs luxes.

Al tema. Dijous vaig començar la tanda de vins amb un fabulós "Alion". Grandíssim vi de la Ribera de Duero i de la bodega "petita" de Vega Sicilia. La cosa va començar quan vaig fer una ullada als vins que tenen al rincón del gourmet del Corte Inglés de Plaça Catalunya, i es clar, ja se'm van posar les dents llargues... La bodega del rincón del gourmet no deixa lloc per a la sorpresa, doncs pots trobar vins "clàssics" a preus...mmm..."clàssics". Bon assortit sobre tot de Riberes, escàs, molt escàs de vins catalans i la resta previssible.
Ja allà vaig veure aquest Alion a 40 euros l'ampolla...Així que a l'hora d'anar a sopar al restaurant-xarcuteria "El jabalí", al paralel, i veure aquest "Alion" no em vaig poder resistir.
Es tracta d'un vi que ja havia provat en el seu dia, recordo que vaig comprar l'ampolla al mateix poble de Peñafiel i en vaig pagar 5000 de les antigues pessetes. Així que anava sobre segur.
El vi no deixa cap dubte, és excepcional. Però...sempre hi ha un però... no el vàrem acabar de disfrutar. En primer lloc per que les copes que ens van posar eren de fireta...Els hi vaig haver de dir que fecin el favor de portar unes copes més grans (inicialment ens el servien en unes minicopes). Les segones copes tampoc eren grans, com a molt copes per a finos o degustació de blancs. El que implica doncs que no li treuràs tot el rendimen als aromes del vi.
L'altre problema va ser que no el van decantar i aquell vi necessitava una mica d'aire...Per últim, va ser una ampolla que vàrem demanar entre 4 i mig (el mig és una embaraçada) ansiosos de prendre vi i per tant no va durar gaire...
Tot i això, el vi no deixa cap dubte, és una autèntic "monstre". A més, gosaria dir que és un ribera una mica diferent. És a dir, té personalitat pròpia, es pot diferenciar dels clàssics, d'aquells que podriem dir que són tots semblants. Ara bé, la pregunta és: realment s'ho val ??? és a dir, cal pagar aquest preu ??? En carta vàrem pagar 48 euros, i per 32 teniem un Protos reserva...Mmmmm, haguessim diferenciat el "Alión" del "Protos reserva" ??? És un dubte que per ara no resoldrem, potser sí que els diferenciariem. Crec que aquest "Alion" està més afinat, amb components més làctics i no tanta fusta com l'altre, però sense fer una cata alhora, no ho puc assegurar. En fi, un vi per disfrutar en ocasions especials (pel preu) i per prendre amb calma, degustant-lo i deixant-lo evolucionar un parell d'hores.

Dissabte va continuar el festival de vins. Aquesta vegada amb una autèntica degustació de diferents D.O. amb vins de gran qualitat.
Vàrem començar amb un "Coranya" de la D.O. Priorat. Es tracta del segon vi de les bodegues Sant Genís i Baqué, de Porrera. Un autèntic plaer degustar els vins d'en Joan... Diré que per sobre d'aquest "Coranya" tenen el magnífic, fabulós i per mi insuperable "Clos Monlleó" (l'únic vi fins ara que ha aconseguit deixar-me extassiat...).
El vi el vaig preparar a conciència. El vaig decantar i el vaig ajustar de temperatura, el vaig deixar quasi un parell d'hores obert i ... No sé, esperaré que algú de vosaltres digui la seva. A mi se'm va quedar curt o no li vaig saber treure tot el suc. Potser no era el dia o el moment. Em queda el dubte de l'anyada, era del 2000 i no sé que tal va ser aquesta anyada al Priorat. Per sort en tinc una altre ampolla que reservaré per prendre en la intimitat (no com dissabte). Tot i això, reconec que l'he tastat altres vegades i és un gran vi (preu 27 euros).

El sopar va continuar amb un "Torremilanos gran reserva" de l'any 1999. Sincerament, a mi aquest dissabte em va agradar més que el "Coranya" i això m'extranya (jejeje). Bo, un vi molt bo. tot i això li poso dos peròs, un excés de fusta pel meu gust i una escassa identitat pròpia, doncs tant els protos, hacienda monasterio, pago de los capellanes, torremilanos, ... em semblent tots molt i molt semblants. En part això ja ho dona la D.O. i és per això que sóc incapaç de diferenciar un bon ribera de 20-25 euros d'un de 35-40 o més. Ens hi haurem d'abocar una mica més dins el món ribera.

Per últim, i ja potser amb un excés de vi al cos, vaig obrir un "Racó d'Atans selecció". Es tracta d'un bon descobriment que vaig fer a la Fira del Vi de Falset. És el gros del Celler Mas de les Vinyes, a Cabacés, i per tant de la D.O. Montsant. Un vi molt interessant, fet amb una base de Cabernet (45%) i amb un coupage amb Garnatxa, Merlot i Samsó. Vi que ha passat 12 mesos en barriques de primer i segon any, i que sobta pel fantàstic regust axocolatat que deixa en boca, així com pel gran aroma a fruits vermells i quelcom de café.
Dels vins comentats, el més modest de tots, però amb una millor qualitat-preu (13 euros).

Forens. Leer más...

diumenge, 23 d’agost de 2009

MerCat i Acústic



Dissabte nit tenia un compromís amb un vell amic del País Basc i vàrem decidir sopar en un restaurant que ens avien recomanat, és d'un cuiner premiat amb el cuiner de l'any 2009, la nit no es presentava millor, retrobada amb un bon amic, bon soparet, triaria un bon vi català (els bascos gairebé només veuen Rioja encara que sigui alabés) i tot pintava la mar de bé.




El restaurant està en el pis superior de l'històric mercat de carn, el local és fantàstic, espaiós, lluminós i integrat perfectament en l'antic edifici.




Una cambrera molt simpàtica ens porta les cartes i ens explica les virtuts cuinaries del restaurant, ens il·lusiona la trobada i el lloc i demanem un dels menús de tast on descobriríem una bona gama de plats, en la carta des vins descobrim una àmplia gamma de vins dels Països Catalans, inclòs el Rosselló, això pintava bé volíem un vi negre que no fos massa potent perquè no fos el protagonista de l'àpat, dubtem entre l'AD Fines de Can Ràfols dels Caus, el Vilosell del Tomàs Cusiné i l'Acústic dels Cellers Acústic, ens decantem per aquest darrer.




Ens porten l'Acústic Blanc (que ja ens l'haguèssim quedat), ens el canvien, i comencem els sopar amb una desfilada de petites porcions del tot acceptables, tot ser jove, el vi va haver d'obrir-se per a que el meu amic hi fes referència i li demanés a la cambrera un tros de paper per apuntar-se'l, entre la desfilada de plats ens van servir un tàrtar de peix amb molt bona pinta, la llàstima és que no ens corresponia amb el nostre menú, i ens el van retirar, ens varem quedar amb dos pams de nas (la veritat és que fins al moment preveiem que ens quedaríem amb gana), no ens va semblar la forma més adequada d'actuar, tot i així de seguida ens vàrem portar un arròs amb pop (tremendament salat, hauria d'explicar-se a la carta), postres i cafès.




Un amic comú diu, que moltes vegades el plat més important del sopar/dinar és el vi, en aquest cas es va confirmar la seva teoria, l'Acústic 2007 estava meravellós, afruitat suau, mineral, balsàmic, és un dels exemples que haurien de seguir molts cellers amb més mitjans que aquest celler dels Guiamets, un vi ben elaborat amb un preu just (10,50€ en botiga i 13,50€ en restaurant, 15€ Valoració Envininat) Felicitats Acústics!




Salut!
Leer más...

De nou Robert Parker


Ja tornem a tenir la llista del nostre amic Robert Parker, i dic amic, no perquè els vins que ens recomana siguin els que recomanaríem nosaltres, ni de bon tros, si no perquè cada vegada que aquest senyor publica la seva bíblia de vins mundials es crea rebombori al voltant del vi i penso que això és força bò per aquest sector.




Cada vegada més ens estem oblidant de beure vi a diari per raons òbvies, i el corrent que aquest senyor genera fa que els més se'ns desperti la curiositat de beure no només el vi del sindicat (com feien els nostres pares), si no que cerquem cada vegada més aquest celler de l'Empordà que m'han dit... que si aquesta varietat prefiloxèrica... que si aquell vi el fa l'enòleg de nosequí amb el raïm de noséquinaltre... i a la vegada, fa que els cellers surtin d'aquest aletargament que sembla que hagin patit durant força anys.




Per altra banda, en els darrers anys sembla que vivim la febre del vi, gràcies als cellers mediàtics i als vins impagables (alguns productes de màrqueting) amb els que ens han bombardejat any darrera any, al rebuf d'aquestes marques hem vist com els cellers tradicionals han renovat el seu catàleg de productes adaptant-lo a les necessitats dels consumidors, empresaris d'altres sectors han fet inversions importants en les zones de més anomenada (alguns amb més sort que d'altres), i com viticultors tradicionals (per fi!) han creat petits cellers que ens ofereixen productes d'una qualitat altíssima a preus accessibles, amants del vi han començat a elaborar el seu propi vi posant-los al mercat, en definitiva estem vivint una transformació en el sector que no pot fer res més que beneficiar-nos a tots.




El problema el tenim quan d'entre els vins que elaboren prop de 5.000 cellers de tot l'estat ens toca triar-ne un a un restaurant, el súper o la vinateria de torn, i és clar aquí és on entra de nou l'amic Robert que amb la seva saviesa ens guiarà cap a la millor opció, però és la millor opció per a qui?? evidentment per als que ho puguin pagar, que no és el nostre cas.




Per aclarir-nos les idees apareixen les guies, on diuen que analitzen tots els vins de l'estat i els hi posen una puntuació, unes estrelletes, etc... I no us ha passat mai que heu comprat un d'aquests amb estrelletes i heu estat a punt de trucar a l'oficina del consumidor per denunciar a l'el·laborador i al senyor de la guia?? A nosaltres si!! És que no es fan vins dolents?




Per això hem obert aquesta petita finestra al món, no pretenem ser una guia, ni tenir grans seguidors, simplement donar-vos el nostre humil punt de vista.




Salut!
Leer más...