diumenge, 23 d’agost de 2009

MerCat i Acústic



Dissabte nit tenia un compromís amb un vell amic del País Basc i vàrem decidir sopar en un restaurant que ens avien recomanat, és d'un cuiner premiat amb el cuiner de l'any 2009, la nit no es presentava millor, retrobada amb un bon amic, bon soparet, triaria un bon vi català (els bascos gairebé només veuen Rioja encara que sigui alabés) i tot pintava la mar de bé.




El restaurant està en el pis superior de l'històric mercat de carn, el local és fantàstic, espaiós, lluminós i integrat perfectament en l'antic edifici.




Una cambrera molt simpàtica ens porta les cartes i ens explica les virtuts cuinaries del restaurant, ens il·lusiona la trobada i el lloc i demanem un dels menús de tast on descobriríem una bona gama de plats, en la carta des vins descobrim una àmplia gamma de vins dels Països Catalans, inclòs el Rosselló, això pintava bé volíem un vi negre que no fos massa potent perquè no fos el protagonista de l'àpat, dubtem entre l'AD Fines de Can Ràfols dels Caus, el Vilosell del Tomàs Cusiné i l'Acústic dels Cellers Acústic, ens decantem per aquest darrer.




Ens porten l'Acústic Blanc (que ja ens l'haguèssim quedat), ens el canvien, i comencem els sopar amb una desfilada de petites porcions del tot acceptables, tot ser jove, el vi va haver d'obrir-se per a que el meu amic hi fes referència i li demanés a la cambrera un tros de paper per apuntar-se'l, entre la desfilada de plats ens van servir un tàrtar de peix amb molt bona pinta, la llàstima és que no ens corresponia amb el nostre menú, i ens el van retirar, ens varem quedar amb dos pams de nas (la veritat és que fins al moment preveiem que ens quedaríem amb gana), no ens va semblar la forma més adequada d'actuar, tot i així de seguida ens vàrem portar un arròs amb pop (tremendament salat, hauria d'explicar-se a la carta), postres i cafès.




Un amic comú diu, que moltes vegades el plat més important del sopar/dinar és el vi, en aquest cas es va confirmar la seva teoria, l'Acústic 2007 estava meravellós, afruitat suau, mineral, balsàmic, és un dels exemples que haurien de seguir molts cellers amb més mitjans que aquest celler dels Guiamets, un vi ben elaborat amb un preu just (10,50€ en botiga i 13,50€ en restaurant, 15€ Valoració Envininat) Felicitats Acústics!




Salut!

1 comentari:

  1. No entenc això de la valoració envininat 15 euros. 10'50 en botiga, 13'50 en restaurant (em sembla molt barat) i 15 euros envininat ??? Es que penses fer-te distribuidor ??

    Al respecte del Celler Acústic, com ja sabeu tenen el seu vi "gamma alta" que es diu Braó. Pel meu gust un vi molt més afinat, més potent, bastant làctic i amb un toc just de fusta. El problema és el preu, que és el doble que el de l'Acústic. Tot i això no em d'oblidar que Robert Parker, va donar al Braó 2005, una puntuació de 94/100. Que no està gens malament.

    Per cert, tafanejant per la xarxa he trobat que tenim un nou vi d'aquest Celler Acústic (celler-garatge). És diu Auditori 2007 i al "tantu", que ve etiquetat com "vinyes velles màgiques de garnatxa". Li haurem de seguir la pista, sense cap mena de dubte. Hi ha un "pro" i un "contra":
    - El "pro" el posaria en la puntuació Parker: 95/100.
    - El "contra2 diria que és el preu: al voltant dels 40 euros.

    He trobat 4 dades d'aquest Auditori 2007:

    Bodega: Acústic Celler
    D.O./Zona: D.O. Montsant
    País: España
    Tipo de vino: Tinto con crianza
    Graduación (% vol): 14.5
    Varietales: Garnacha
    Elaboracion: Fermentación maloláctica en barrica. Envejecido durante 13 meses en barricas de un vino de roble francés.
    Precio aproximado: De 30 a 49,9 euros

    Puntuación Media: 9.2
    Calidad-precio: 8.5

    Prenem nota nois, prenem nota.

    Forens.

    ResponElimina