dijous, 24 de desembre de 2009

Previ a les Festes

Abans de que comencem a tastar vins aquestes festes, m'agradaria comentar dos vins que vaig tastar el passat 19-12-09, aprofitant que era l'aniversari del meu nebot i que el meu germà ens va deleïtar amb un parell de perles.

Són vins de la bodega Clos del Portal, DOQ Priorat, situada entre el Lloar i el Molar, poblacions no massa conegudes, però que pel que es veu també treballant molt bé el vi.


Els vins tenen noms molt suggerents: Negre de Negres i Somni, ambdós eren del 2007.


Comencem:


NEGRE DE NEGRES 2007

Coupatge: Carinyena, Garnatxa, Cabernet Sauvingnon i Syrah


Criança: 12 mesos roure francés


Graus: 15

Cata: Més que comentar les notes de cata diré que personalment crec que
el vi no estava en el seu millor moment. Potser no per culpa del propi vi,
sino per que es va servir excessivament fred i no el vàrem deixar reposar.
El comentari general va ser molt positiu (potser el meu no tant). S'ensuma
que és un priorat, no falla, aquell toc mineral, lleugerament metàl.lic, incon-
fundible, tot i que com ja he dit estava massa fred i no el vàrem deixar prou
temps per que evolucionés (les ànsies...).

Si bé és un bon vi, jo el vaig trobar molt amarg, excessivament amarg i amb
un excessiu grau alcohòlic. Si, si, ja sé que els priorats són alcohòlics, i aquesta

és una de les característiques d'aquests vins que m'agraden. Però l'excès

d'amargor i el grau alcohòlic van fer que no el disfrutés com calia.
Val a dir, que passada mitja horeta el vi havia millorat molt i molt, avia perdut
aquella amargor (quasi picor) i es començava a mostrar com un gran vi.


Una mica tard, doncs ja s'havia obert el seu germà gran, el Somni, i es clar,


mi vaig llençar de plè.


SOMNI

Coupatge: Garnatxa, Carinyena i Syrah

Criança: 16 mesos roure francés

Graus: 14'5

Cata: Aaaaaiiixx, aquest va fer mal. Realment sembla el que és, és a dir, el
germà gran del NdN. Aromes a fruita madura, com l'altre, mores i prunes, amb
lleugers fumats i tocs florals. Color maravellós, fosc, opac, quasi negre.
En boca és extremadament afinat, suau, sedós, amb tocs làctics, gens amargant,
segueix mantenint el toc alcohòlic, però en aquesta ocasió no fa "mal". La seva
presència s'allarga i perdura en boca. Ohh la la. Gran, sí senyor, gran vi.
És un priorat, no hi ha dubte, un priorat dels que a mi m'agraden, potent en
essència, però afinat, de pas molt agradable, làctic i mineral.

Feia temps que no probava un bon priorat com aquest.
El preu està sobre els 30-35 euros, però per què no...cal provar-lo.

Per últim destacar el disseny de les etiquetes, prou curiós i encertat.

Us deixo, a veure que tastem aquestes festes i a veure que podem comentar.

Salut.














Leer más...

dissabte, 12 de desembre de 2009

Tornem-hi

Ara feia dies que no deiem res, pero ja toca.... avui  farem un viatge direcció a l'Oest des del Penedès passant per Les Garrigues, Terra Alta fins a la Matarranya (per qui no ho sàpiga, és una comarca preciosa de l'Aragò tocant a Catalunya i on parlen un Xapurreao maravellòs).

Comencem!!


Gran Reserva Vallformosa 2001 - Masia Vallformosa
D.O. Penedès
Ull de Llebre i Cabernet Sauvignon
18 mesos criança roure americà.

Vermell granatós, ribet teula, al nas el pebrot de la Cabernet, tabac i/o cuir, en boca rodó, senzil, clàssic, especiat i un pèl afruitat.
Us haig de reconèixer que em va sorprendre ja que  un Penedès tant vell, la veritat, d'entrada no està en els meus preferits, però em va sorprendre, tot i no ser res especial, que estigués tan ben acabat, que fós rodò i mantingués estructura.



Cérvoles 2005 - Cèrvoles Celler
D.O. Costers del Segre
Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot.
12 mesos criança roure francés

Cirera amb ribet blavós, al nas balsàmic, fruita negra madura, menta, xocolata, a la boca equilibrat, intens, complex, fruita negra, vermella, menta, al cap d'una estona, mineral, xocolata.
De Costers del Segre, estava enamorat de Geol del Tomàs Cusiné, però ara ja n'estic enamorat d'un altra, el Cérvoles, la veritat és que la força, equilibri, l'elegància amb la que es desemvolupen aquests vins a la copa fan que siguin extraordinaris, aquesta zona de Costers de Segre molt concreta i ben diferenciada de les altres es mereix gairebé una sub-zona, des d'aquí felicitats per la feina que fan.
Aquest Cèrvoles 2005 és un vi super recomenable, amb una bona rel·lació Qualitat-Preu.


Vinyes del Grau Syrah 2008 - Josep Vicens Vallespí
D.O. Terra Alta
Syrah 100% Sense Crainça

Color granat blavós opac, al nas potent, torrat, fruita negra, intens, a la boca gruixut, sense polir, una mica àspre, i matusser però saboròs.
A la fira de Gandesa, on vàrem anar a passar fred, ens van recomanar el Syrah de Josep Vicens i la veritat és que com a syrah és una bona elecció, per saber tot el que et pot donar aquesta varietat en un vi, el problema d'aquest vi és que una syrah salvatge com aquest necessita ésser domada amb altres varietats i una mica de fusta, així que ja sabeu, si voleu un Syrah Syrah, aquesta és una bona elecció.


Plans d'Algars Tinto 2006 - Celler d'Algars
Vinos de la Tierra del Bajo Aragón (Matarranya)
Garnatxa, Syrah i Cabernet Sauvignon
12-14 mesos criança roure francès

Color granat intens, al nas fusta, fruita vermella, torrats, cacau, a la boca intens, afinat, fruita vermella madura, fum.

Al Cèsar de Celler d'Algars el vaig conèixer a Gandesa, en un celler que visitava i a la mínima que vaig poder el vaig anar a visitar, i la veritat és que fa bona feina, amb aquest Plans d'Algars es nota el treball tant a la vinya com al celler, és un vi que evoluciona a la copa, i a mida que passa l'estona es fa més elegant, més fi i més rodò, interessant descobrir noves zones amb potencial, ànims!



Ventus 2006 - Venta d'Aubert
Vinos de la Tierra del Bajo Aragón (Queretes)
Merlot, Monastrell, Cab. Sauvignon, Cab. Franc i Garnatxa
Criança en barriques velles

Color granat intens, fosc amb ribet blavós, al nas intens, fruita vermella i negra, a la boca senzill però interessant, golós, afruitat.
Venta d'Aubert potser és el celler amb més anomenada de la comarca del Matarranya, sobretot per el seu Viognier (que és fantàstic, per cert) tenen una gama de vins interessant, a banda del blanc tenen un negre, el Dionus que és el seu top de gamma, excepte quan tenen una collita excepcional d'alguna de les varietats, llavors les emnbotellen i les posen a la venda, això sí, a uns preus una mica alts. Tot i així és un celler a tenir en compte.

Fins aviat!! Leer más...

dilluns, 23 de novembre de 2009

Cata de Reus....

Hola de nou!!
Com no podia ser d'una altra manera, ens vàrem asseure al voltant d'una taula amb bon menjar per tastar els vins i caves de la setmana, aquesta ha estat una trobada amb molt bon nivell, en aquest ordre: Cepa 21, Pardas Negre Franc, Cims de Porrera, Parisad i Raventos i Blanc Millesime, quasi res.... doncs vinga comencem.


Cepa 21 2006 - Bodega Cepa 21
D.O. Ribera del Duero
Tinta del Pais (Ull de llebre)
14 mesos de Criança en roure Francès i Americà.

Color cirera intens, al nas potent i agradable, intens de fruites negres (mora), a la boca gruixut, més fruita negra i una mica de torrat, i vainilla?.
Molt bon vi, feia dies que no tastava un Ribera i la veritat és que, si estàn ben fets no fallen, el preu és el típic d'un bon Ribera encara que no estigui del tot afinat 22€



Pardas Negre Franc - Celler Pardas
D.O. Penedès
Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon i  Merlot
12 mesos criança

Color cirera fosc quasi pruna, al nas suau, fresc, aromàtic, fruita vermella, pa torrat; A la boca tot i el seu aspecte és lleuger, alcohòlic, una mica aspre però agradable.

Els Pardas m'agraden! Ja el Negre Franc 2005 va ser un descobriment per a mi, i des de llavors sempre que tinc oportunitat repeteixo, la veritat és que el 2005 em va semblar més ben acabat que aquest 2006, tot i així, chapeau!



Cims de Porrera 2005 - Cims de Porrera
D.O.Q. Priorat
Garnatxa i una mica de Carinyena
Criança 18 mesos roure francès

Color cirera intens, al nas fruita vermella, mineral (en petites dosis); A la boca, Equilibrat, sedòs, mineral un pèl àcid.
Em sap greu, però el que havia de ser l'estrella de la nit no ho va ser, tot i que era excel·lent no va cobrir les expectatives (potser les teniem altes), va ser per un punt d'acidesa que no esperava, haurem de tornar a provaar-lo, jeje.




Parisad 2000 - Can Ràfols dels Caus
D.O. Cava
Chardonnay, Xarel·lo, Macabeu
Fermentació barrica i criança de 3 mesos en barrica de roure francès i 24 mesos en rima.

Color groc daurat intens, bombolla fina i elegant, al nas fruita blanca, llevats, vainilla, làctic; a la boca gruixut, carnòs, lleuger, saborós.

És tremendo!! Aconsello a tothom que tingui oportunitat, que el proveu (tot i que és car), la meva primera experiència amb Parisad vaig dir, però que és això!!! buagh!!
Al cap d'una estona l'ampolla era buida i és que és tan especial... tant diferent... i tant bò que és dels vins dels que te'n recordes sempre, ja m'ho explicareu.




Elisabet Raventòs i Blanc Gran Reserva Millèsime 2002 - Raventòs i Blanc
D.O. Cava
Xarel·lo, Chardonnay, Monastrell
Gran reserva Brut, 48 mesos en rima.

Groc daurat, bombolla fina i persistent, al nas bolleria, fruita blanca (codony?), a la boca elegant, suau, cremòs, fruits secs.

Un clàssic amb el que sempre disfrutes, una garantia d'èxit.





I això ha estat tot fins ara, que ara que ho repasso, deunidò quin festival, no???? Leer más...

dissabte, 14 de novembre de 2009

Sopar amb vins Catalans

Disabte nit, sopar al The Nit de Vilafranca i 3 ampolles de vi per a 6 persones, mantenint la mitjana...

El primer d'ells va ser un Ezequiel de Ferret, la seva curiositat bàsica és que està fet amb vins de diferents collites, aquest aspecte que ja han fet altres cellers amb molt de glamour no sé si acaba de funcionar en aquest cas.


Ezequiel Nº 1 - Caves Ferret.
DO. Penedès
Varietats deconegudes, segons el celler "en el que han estat sumament cuidadosos els ensamblatges dels diferents orígens, tamany de gra i torrats de la fusta, així com el cupatge dels diferents vins per otorgar-li aquest bouquet"
Criança?? Doncs això.... ni idea.

De tons grana i morat, opac. Al nas, fusta, espècies, vainilla i fruita vermella madura, a la boca untuós, glicèric carnòs, fruita vermella madura, tabac.
Per mi és un vi bò però no és fàcil de beure, bastant complex i per degustar lentament, potser ens varem equivocar demanant-lo tant aviat, aquest vi demana que hi hagi força teca i potent a la taula.

El segon va ser vi que tenia moltes ganes de provar des de fa temps, es tracta del Mas Irene de Parés Baltà.


Mas Irene 2001 - Parès Baltà
DO. Penedès
Merlot i Cabernet Franc

De color Cierera molt fosc i opac. Al nas Intens, fruita negra madura (mores negres??), balsàmic, mineral. En boca saborós, cremòs, llarg, mineral i una mica terròs.

Personalment el Cabernet Franc és una de les varietats que quan estan ben elaborades més m'agraden (probablement per l'escassetat de presència en els nostres vins), és una molt bona proposta, jo l'agrupo en aquest grup de vins negres assequibles i molt bons que s'estan fent actualment al Penedès i intenten recuperar (si és que l'han tingut mail) els prestigi del vins negres del Penedès (Caus, Pardas, Viladellops, Feixes, etc), felicitats a tots ells.




Les Sorts Vinyes Velles 2005 - Celler del Mas Roig

DO. Montsant
Garnatxa, Samsó, Cabernet

Color Cirera fosc, opac, brillant. Al nas Intensitat! fruita vermella, magrana, xocolata? En boca elegant, afruitat, intens, omple la boca, golòs.

Tota una garantia del saber fer, la veritat és que el Celler del Mas Roig no falla ni amb els seus negres ni amb els blancs, aquest vell conegut és ideal per beure sol, dinant, per regalar, per mi, tot un clàssic. Leer más...

divendres, 13 de novembre de 2009

Finca Viladellops

Fa molts dies que no us deiem res i no és perqué no haguem tastat vins, si no perqué no hem parat!!

Una de les coses més interessants que hem fet ha estat visitar el celler de la Finca Viladellops, situat al poble que li dona nom, és a la marevellosa casa dels Senyors del Marquès d'Alfarràs.


Aquest celler que elabora els seus vins amb raims treballats amb agriculrura ecològica ens va encantar, el Marcelo, propietari del celler ens va portar a veure les diferents vinyes i els tipus de cultiu amb els que treballa, ens va cridar l'atenció la importància que li dona al terrer i la planta, no us explicaré res més i si teniu oportunitat visiteu-lo.





Al Mas ens va atendre en una sala amb unes maravelloses vistes al Castell d'Olèrdola i una taula preparada per a la cata, amb el millor criteri ens va oferir els seus vins per ordre d'importància, va ser aquest:

Viladellops Blanc 2008 - Finca Viladellops
Xarel·lo, Viognier, Chardonnay i Macabeu
Sense Criança

Un Vi Blanc senzil però molt digne, de color groc palla amb tons verdosos, peca de manca d'aroma tot i les varietats que el conformen, en boca guanya tot i que és poc saborós, notes citriques i flors "apagades".

Viladellops Negre - 2007 - Finca Viladellops
Garnatxa, Syrah, Merlot i Cabernet
Criança curta.

De color cirera, en nas afruitat però sobretot especiat, on el Cabernet "caberneja", una bona elecció per a acompanyar carns.


Finca Viladellops Negre 2005 - Finca Viladellops
Garnatxa, Syrah i Marcelan

De color cirera fosc, net i brillant, el nas molt mineral, pebre negre, infusions, en boca potent, mineral, bona estructura sense ser pesat.

Aquesta és una molt bona opció per la seva qualitat/preu, es nota el treball a la vinya perqué és poc comparable amb altres Penedès negres, a mi em va encantar


Finca Viladellops Blanc 2005 - Finca Viladellops
Xarel·lo
9 mesos de criança


Tremendo!! De color groc pàlid, net i brillant. Al nas.. buff!! Flors blanques i de seguida, pera, pressec blanc, codony, mineral (aquí deuen estar els fòssils d'ostres que ens vas ensenyar eh, Marcelo??). En boca, lleuger, suau, sedòs i més pera, prèssec, plàtan i sobretot mineral. Si haig de descriure'l amb una paraula: RODÒ!!
Impresionant, tots els que estàvem a la taula varem callar i l'unic que se sentia era... collons! que bò! carai quin blanc! és un vi que tot i que no és barat 18/19€ és espectacular, hiper recomenable.

Aquesta sortida promoguda pel Maià i a qui li agarïm les gestions per la visita va ser fantàstica, esperem aviat la propera, Can Feixes vas dir?? Leer más...

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Martivillí - Rueda

Diumege, sol espatarrant, passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, arròs amb marisc i un blanquet per acompanyar-lo, vàrem estar dubtant entre un Gessamí de Gramona, un Albariño de Martin Codax, peò al final ens varem decidir per aquest Rueda del que ja havia tastat el Sauvignon Blanc.

Martivillí - Bodegas Angel Lorenzo Cachazo
100% Verdejo
Sense Criança

De color groc verdós (d'aquí li vé el nom a la varietat), al nas semblava que oloressis una barreja de gas amb herba acabada de tallar, una olor molt peculiar (de fet és el que més em va cridar l'atenció), a la boca àcid, saborós, terpènic, verd.
Curiós però millorable.


Leer más...

Propiedad - Rioja

Fa dies que el tenia al celler i per fi m'he decidit a provar-ho aprofitant la visita d'una excel·lent companya de tastos, la meva sogra i és que a ella quan la vaig conèixer li agradava gairebé solament els Rioja, que bó que és provar coses noves....


 
Propiedad 2007 - Bodega Palacios Remondo
Garnatxa (60%) i Ull de llebre (40%) he llegit que també porta Graciano i Mazuelo
14 mesos en barrica

De color cirera, en nas és fruita vermella, no gaire potent al principi, un cop airejat es converteix en un vi potent, saborós, gruixut, dens, un pèl aspre (degut a que li deu faltar una mica d'ampolla) la veritat és que és tot un vinás, una de les coses que me'l van fer comprar és el fet que és un Rioja amb garnatxa, bastant diferent als Rioja convencional, només per això val la pena provar-lo.
Leer más...

dimecres, 16 de setembre de 2009

CHÉ QUE VINOS !!

Aquest nou article va dedicat a l'últim descobriment que he fet.

Recentment he estat de pas per terres valencianes i em vaig preocupar de demanar un parell de vins de la zona, amb l'objectiu de deixar-me assessorar i descobrir quelcom nou, i a fer que ho vaig fer.

La primera recomenació que hem van fer va ser un vi d'allò més particular. Es diu LAS OCHO.

Per què las ocho ??? doncs, molt fàcil, per que està el.laborat amb 8 varietats diferents de raïm. Si, si, ni més ni menys que 8. D'on surten ??? doncs algunes ni idea...

Quan vaig denamar al cambrer que hem recomenés un vi, em va preguntar, amb molt bon criteri, quin tipus de vi m'agrada. Li vaig dir que m'agraden els vins potents, amb personalitat, amb fusta, alcohòlics i amb caràcter. Al cambrer se li van il.luminar els ulls, i sense vacil.lar hem va dir: "el teu vi és Las Ocho". Mmmmmm. "una cosa", va dir, "es tracta d'un vi que necessita una bona ventilació doncs pot donar un cert aroma i regust a tancat de bon principi, però ja veureu com quan s'obri el vi és molt bo".


El vaig mirar a la carta, 16 euros, i no ho vaig dubtar. El cambrer va obrir el vi devant nostre, el va decantar i ens va prohibir catar-lo fins passats mínim 15 minuts. Aquesta espera es va fer eterna...


Finalment, el vàrem degustar, i... Mmmmm, BO !!!! si si, bo. Amb el pas dels minuts va anar agafant la seva màxima expresió. Potent, "espés", complexe, molt complexe, dificultós per trobar aromes concrets però amb un pas per boca agradable, untuós, amb una certa sembla als Montsants pel lleuger toc mineral. Un molt, molt bon vi.


Us adjunto 4 dades:
CHOZAS CARRASCALLAS OCHO
BODEGA: CHOZAS CARRASCAL D.O.: Utiel - RequenaZONA: San Antonio (Requena)


VARIEDADES: Bobal, Monastrell, Garnacha, Tempranillo, Cabernet Franc, Cabernett Sauvignon, Syrah y Merlot


GRADUACIÓN: 13% Vol.


PRECIO: 11.8 €/botella (IVA y transporte incl.)


CRIANZA: Fermentación y maceración de cada variedad por separado con maceraciones de entre 18 y 21 días, en depósitos de hormigón y una crianza de catorce meses en barrica de roble francés “Allier” y 12 meses en botella.


VALORACIÓ PERSONAL: S'HA DE PROVAR !!!!



7 dies més tard tornava a la zona D.O. València i com no, no vaig desaprofitar l'ocasió de deixar-me aconsellar i provar quelcom nou. Aquesta vegada el vi havia d'acompanyar un sopar consistent, sense carn però consistent (arrós de pernil ibèric i alls tendres).

En aquesta ocasió el cambrer em va recomenar un vi anomenat "Les Alcusses".

Es tracta d'un vi del Celler el Roure, situat a la mateixa població del nom dle vi i per tant amb D.O. València. Segons el que he trobat és el germà petit del lloat Maduresa. Està recomenat per maridar amb arrossos secs. Així que ni pintado...
Ens obren el vi, l'ensumes i li dius al cambrer que està perfecte. Dona un aroma fresc, molt aromàtic a fruits vermells. Aquesta és la seva millor i única qualitat aromática inicial. Sin más. Així que el cates i... arrufes el nas. Vaja, sembla que el vi no estarà a l'alçada de l'arrós. Grrgrggr. Ens hem equivocat, millor dit, s'ha equivat el cambrer, mala recomanació.
Et ressignes, no hi ha res a fer, el vi no està dolent, no té cap defecte, simplement és que no ha complert les expectatives, però no està per tornar-lo ni molt menys.
Aaaahh amics, sort que no el vàrem tornar. 30 min més tard, aaaiixx, 30 min més tard, el canvi va ser demoledor. La absència de quelcom destacable en el vi es va transformar en una mineralitat fantàstica, seguia sent una mica lleguer pels nostrus paladars més exigents en densitat, però la transformació làctica i mineral va valer la pena. Finalment es va convertir en un gran aliat del sopar. Tot i això, jo el recomanaria com a vi per prendre a copes i no com a vi de sopar. Però segueix sent un vi interessant.
4 dades més:
Porta Monsatrell, Syrah, Merlot, Cabernet Souvignon i Tempranillo.
14%
Preu: 9 euros (16-18 a restaurant)
VALORACIÓ PERSONAL: INTERESSANT I RECOMANABLE.
P.D: mirant 4 coses per l'article veig que aquest vi es pot demanar on-line, aquest i molts d'altres...
P.D.2: crec que gràcies al blog i amb el temps acabarem comprant la majoria del vi per internet.












Leer más...

dimarts, 8 de setembre de 2009

Batea - Terra Alta

En la meva visita la Terra alta, una de les meves parades va ser al bonic però una mica atrotinat poble de Batea, els cellers que vaig visitar van ser Cooperativa de Batea i Cellers Piñol.

Cooperativa de Batea:
Al haver començat ja a veremar hi havia força activitat i davant la negativa a poder visitar el celler em vaig limitar a anar a la botiga i preguntar allà totes les meves inquetuds, no vaig tenir gaire sort, la persona que em a atendre era més botiguera que entesa en vins i ho vàrem deixar còrrer.
Els vins que em vaig endur van ser:

L'Aube 2001 - Celler Cooperatiu de Batea (Terra Alta)
Merlot, Garntxa negra, Syrah, Ull de Llebre i Cabernet Sauvignon
Criança de 14-18 mesos en barriques de roure francès
A descobrir properament
Preu: 18,50€

Vivertell 2003 - Celler Cooperatiu de Batea (Terra Alta)
Garnatxa, Syrah, Tempranillo y Cabernet Sauvignon
Criança 14 mesos en barrica de roure francès
Color Granate, en nas potent, mineral, fruits negres, quitrà, cendra, a la boca potent, mineral, metàlic, xocolata, torrats
Un bon vi si t'agraden els vins amb color, cos i potents, a mi m'ha agradat força per la seva personalitat, un bon Terra Alta a un preu molt digne. Recomanable
Preu: 7,90€

Continuarà... Leer más...

divendres, 4 de setembre de 2009

Celler Orcella - Montsant

Arrel d'una recomanació vaig visitar el Celler d'Orcella, la veritat es que el celler no era tal, si no més aviat un garatge a la casa de la Finca El Maset, un paratge preciós prop de la carretera N-420 entre Falset i Mòra la Nova, em va atendre l'Helena, provinent de la regió francesa de Chateauneuf des Papes (Històrica regió vitivinícola de la Provença), la propietària del celler que em va expicar la particularitat dels seus vins.
Elaboren el vi a la cooperativa de la Figuera, un dels indrets amb més alçada on hi ha vinyes a la comarca del Priorat, les varietats que elaboren son Garnatxa, Syrah, Merlot, tot el most és treballat sense bombes ni premses, es treballa per decantació, amb això aconsegueixen no fer malbé el raïm i una finura a tots els seus vins.






Orsus 2005 - Celler Orcella (DO. Montsant)
100% Garnatxa de La Figuera
18 mesos en barrica de roure francès
Color Granatós fosc, nas potent, fruita negra, cireres i mores, boca mineral, necesita airejar, va guanyant en intensitat i al final te n'adones que tens un molt bon vi a la copa, tot just quan ja s'acaba, recomenable 100%
Preu: 18€


Ardea 2006 - Celler Orcella (DO. Montsat)
Garnatxa (60%), Syrah (20%) i Merlot (20%)
15 mesos en barrica de roure francès
Color Granatós fosc, al nas potent fruites vermelles i negres, en boca lleuger, mineral, i una mica de xocolata i cafè, balsàmic i suau.
Tot i que no és un mal vi, no tés res d'especial, bé, l'única cosa especial és que no sembla un Montsant. Ni fú ni fa, pel que dòna... és car.
Preu 12,5€

Mima 2008 - Celler Orcella (DO. Montsant)
Garnatxa (60%), Syrah (40%), Merlot i Monasrell
3 mesos en barrica de roure francès
Color vermell marronós, en nas àcid i dur, en boca aspre, àcid, lleuger i sense ànima ni cos.
Es nota que és la resta d'un resto, no l'haurien d'haver embotellat ni molt menys haver-lo venut, ni a aquest preu, NO RECOMENABLE!!
Preu: 4,5€

Fins aviat enVininats!! Leer más...

dimarts, 1 de setembre de 2009

Festa i vins

Quan són festes, tots aprofitem per treure del celleret particular els millors vins que tenim, ja que no podem desmerèixer la gran cuina de les nostres Mares/Àvies amb qualsevol vi, el recorregut enològic d'aquestes festes ha estat variat i amb sort dispar.

Macizo 2008 Blanc del celler que Benjamín Romeo ha creat a Olesa de Bonesvalls (Penedès)
Garnatxa Blanca i Chardonnay
Perfumat en nas, lleuger en boca tot i que el vaig trobar una mica curt d'intensitat és molt equilibrat.
Preu 15,50€
Ens esperavem més d'aquest vi pel seu cognom, ens ha defraudat una mica, ens varem deixar recomanar per tenir un gran elaborador darrera i això no sempre és garantia d'èxit.

Coma d'En Pou 2003 del celler Barbara Forés (Terra Alta)
Garnatxa Negra (42%), Sirah (23,5%) Cabernet Sauvignon (21,%), i Merlot (13’5%)
Obert durant més d'una hora la primera impresió és de torrats intensos, una mica de xocolata i cafè, a mida que es va anar obrint més varem començar a trobar molt lleugerament els fruits vermells, és un vi molt rodó, en el que no hi ha cap nota de sobresurti excesivament sobre les altres, en boca sedós, lleuger i elegant. Un vi molt recomanable del que sense cap dubte repetirem.
Preu 18,50€
Des d'aquí salutacions i gràcies al Cèsar de Celler d'Algars, l'amiga del Joan de Mas de la Caçadora i la Carme per la simpatía i l'atenció a un turista enològic que es presenta sol i per sorpresa a fer una visita.

Elisabet Raventós Gran Reserva Brut Millesime 2002 (DO Cava)
Xarel·lo 40%, Chardonnay 30%, Monastrell 20%
Color Groc or, al nas és franc, d'entrada codony, mantequilla i fruits secs, en boca fresc i gustós, bombolla fina molt ben integrada, amb cos, et convida a repetir. Un molt bon cava amb criança, una sorpresa.
Preu 16,50€



Leer más...

Com el Penedès no hi ha res!! (1)

I és que que més es pot dir de l'única D.O que el mateix raïm pot acabar en una ampolla com a 3 DO difrents?? (recordem DO. Penedès, DO. Catalunya i DO. Cava)

Si apliquem el paralelisme amb les persones, imaginem un nadó acabat de nèixer amb 3 pares (per sort només una mare!):

El primer dels pares és un bon home, va haver de deixar els estudis per convertir-se en un bon treballador, la seva és l'empresa familiar amb més de 100 anys d'història heretada del seu pare, que continua fabricant el mateix producte de tota la vida.

El segon, no tenia negoci familiar, va treballar durant un temps en una fabrica però va tancar,  per això va muntar la seva pròpia empresa fa més de 25 anys, hi va arriscar tots els seu estalvis en la idea, que li va sorgir mirant el que estava passant al seu voltant, tot i que ha anat fent mai s'ha fet ric, però creu que la seva experiència l'ajudarà poder jubilar-se a ell i el seu fill en el negoci, sobretot perqué desprès d'aquests anys s'ha convertit en un dels referent del seu sector per la qualitat dels seus productes.

El tercer, era fill de pare ric, va heretar el negoci milionari de la seva familia, tot i que va estudiar al seu poble en la seva infantesa, s'ha format en les millors universitats del mon, la seva visió és global, i tot i que no oblida els seus origens, el seu obectiu és fer arribar el seu producte al major nombre de països del món.

Si els 3 fossin pares del mateix fill, dieu-me, qui del tres decideix com es dirà, a quina casa viurà i creixerà, quin tipus d'atencions rebrà, com s'educarà , com serà la seva adolescència, i a que es dedicarà?

Ni idea no?? Doncs això mateix és el que passa al Penedès, que molts dels que interven en el procés productiu del vi al Penedès no tenen ni idea de cap a on van, ni com acabaran (Bé, alguns ja ho saben, ja han canviat d'activitat).

És cert que els grans cellers de vins i caves han marcat el ritme de la zona durant molts anys, això ha generat certa riquesa per alguns i bastant més per altres, el problema escau quan als grans cellers comencen a no sortir-li els numeros, ja que el producte mediocre que tant ha funcionat durant anys ja no funciona, tot el colectiu que ha viscut despreoupat i a remolc d'aquests grans elaboradors es trobaran tard o d'hora en una situació insostenible.

Per altra banda, hi ha viticultors que fa anys van apostar per l'elaboració dels seus propis vins, on hi dedicaven els millors dels seus raïms, i la resta de la producció la venien als ridículs preus que estem veient, això els permet afrontar la situació actual amb intranquilitat però amb esperança.

En el mercat actual, on el vi ha deixat de ser un producte de consum diari, on les interferències polítiques afecten directament i on un producte de qualitat similar al que es fa aquí es troba a qualsevol lineal de supermercat a preus irrisoris, la única sortida és fer qualitat.

Que fàcil és dir-ho i que difícil és fer-ho, però es pot fer, altres zones de l'estat amb menys història, menys recursos però amb més convicció ho han aconseguit, només cal passejar-se per comarques/Províncies veïnes per veure on son ells i on és el Penedès.

Hi ha molta feina per fer.
Leer más...

dilluns, 31 d’agost de 2009

CAP DE SETMANA DE FM'09 I VINS

Aquest cap de setmana he tingut el plaer de degustar autèntics "vinazos", i això sempre és un plaer.
Cada vegada sóc més selectiu amb el tema vins i això és un perill, doncs l'economia i la butxaca es queixen. Per sort, encara em puc pagar i permetre certs luxes.

Al tema. Dijous vaig començar la tanda de vins amb un fabulós "Alion". Grandíssim vi de la Ribera de Duero i de la bodega "petita" de Vega Sicilia. La cosa va començar quan vaig fer una ullada als vins que tenen al rincón del gourmet del Corte Inglés de Plaça Catalunya, i es clar, ja se'm van posar les dents llargues... La bodega del rincón del gourmet no deixa lloc per a la sorpresa, doncs pots trobar vins "clàssics" a preus...mmm..."clàssics". Bon assortit sobre tot de Riberes, escàs, molt escàs de vins catalans i la resta previssible.
Ja allà vaig veure aquest Alion a 40 euros l'ampolla...Així que a l'hora d'anar a sopar al restaurant-xarcuteria "El jabalí", al paralel, i veure aquest "Alion" no em vaig poder resistir.
Es tracta d'un vi que ja havia provat en el seu dia, recordo que vaig comprar l'ampolla al mateix poble de Peñafiel i en vaig pagar 5000 de les antigues pessetes. Així que anava sobre segur.
El vi no deixa cap dubte, és excepcional. Però...sempre hi ha un però... no el vàrem acabar de disfrutar. En primer lloc per que les copes que ens van posar eren de fireta...Els hi vaig haver de dir que fecin el favor de portar unes copes més grans (inicialment ens el servien en unes minicopes). Les segones copes tampoc eren grans, com a molt copes per a finos o degustació de blancs. El que implica doncs que no li treuràs tot el rendimen als aromes del vi.
L'altre problema va ser que no el van decantar i aquell vi necessitava una mica d'aire...Per últim, va ser una ampolla que vàrem demanar entre 4 i mig (el mig és una embaraçada) ansiosos de prendre vi i per tant no va durar gaire...
Tot i això, el vi no deixa cap dubte, és una autèntic "monstre". A més, gosaria dir que és un ribera una mica diferent. És a dir, té personalitat pròpia, es pot diferenciar dels clàssics, d'aquells que podriem dir que són tots semblants. Ara bé, la pregunta és: realment s'ho val ??? és a dir, cal pagar aquest preu ??? En carta vàrem pagar 48 euros, i per 32 teniem un Protos reserva...Mmmmm, haguessim diferenciat el "Alión" del "Protos reserva" ??? És un dubte que per ara no resoldrem, potser sí que els diferenciariem. Crec que aquest "Alion" està més afinat, amb components més làctics i no tanta fusta com l'altre, però sense fer una cata alhora, no ho puc assegurar. En fi, un vi per disfrutar en ocasions especials (pel preu) i per prendre amb calma, degustant-lo i deixant-lo evolucionar un parell d'hores.

Dissabte va continuar el festival de vins. Aquesta vegada amb una autèntica degustació de diferents D.O. amb vins de gran qualitat.
Vàrem començar amb un "Coranya" de la D.O. Priorat. Es tracta del segon vi de les bodegues Sant Genís i Baqué, de Porrera. Un autèntic plaer degustar els vins d'en Joan... Diré que per sobre d'aquest "Coranya" tenen el magnífic, fabulós i per mi insuperable "Clos Monlleó" (l'únic vi fins ara que ha aconseguit deixar-me extassiat...).
El vi el vaig preparar a conciència. El vaig decantar i el vaig ajustar de temperatura, el vaig deixar quasi un parell d'hores obert i ... No sé, esperaré que algú de vosaltres digui la seva. A mi se'm va quedar curt o no li vaig saber treure tot el suc. Potser no era el dia o el moment. Em queda el dubte de l'anyada, era del 2000 i no sé que tal va ser aquesta anyada al Priorat. Per sort en tinc una altre ampolla que reservaré per prendre en la intimitat (no com dissabte). Tot i això, reconec que l'he tastat altres vegades i és un gran vi (preu 27 euros).

El sopar va continuar amb un "Torremilanos gran reserva" de l'any 1999. Sincerament, a mi aquest dissabte em va agradar més que el "Coranya" i això m'extranya (jejeje). Bo, un vi molt bo. tot i això li poso dos peròs, un excés de fusta pel meu gust i una escassa identitat pròpia, doncs tant els protos, hacienda monasterio, pago de los capellanes, torremilanos, ... em semblent tots molt i molt semblants. En part això ja ho dona la D.O. i és per això que sóc incapaç de diferenciar un bon ribera de 20-25 euros d'un de 35-40 o més. Ens hi haurem d'abocar una mica més dins el món ribera.

Per últim, i ja potser amb un excés de vi al cos, vaig obrir un "Racó d'Atans selecció". Es tracta d'un bon descobriment que vaig fer a la Fira del Vi de Falset. És el gros del Celler Mas de les Vinyes, a Cabacés, i per tant de la D.O. Montsant. Un vi molt interessant, fet amb una base de Cabernet (45%) i amb un coupage amb Garnatxa, Merlot i Samsó. Vi que ha passat 12 mesos en barriques de primer i segon any, i que sobta pel fantàstic regust axocolatat que deixa en boca, així com pel gran aroma a fruits vermells i quelcom de café.
Dels vins comentats, el més modest de tots, però amb una millor qualitat-preu (13 euros).

Forens. Leer más...

diumenge, 23 d’agost de 2009

MerCat i Acústic



Dissabte nit tenia un compromís amb un vell amic del País Basc i vàrem decidir sopar en un restaurant que ens avien recomanat, és d'un cuiner premiat amb el cuiner de l'any 2009, la nit no es presentava millor, retrobada amb un bon amic, bon soparet, triaria un bon vi català (els bascos gairebé només veuen Rioja encara que sigui alabés) i tot pintava la mar de bé.




El restaurant està en el pis superior de l'històric mercat de carn, el local és fantàstic, espaiós, lluminós i integrat perfectament en l'antic edifici.




Una cambrera molt simpàtica ens porta les cartes i ens explica les virtuts cuinaries del restaurant, ens il·lusiona la trobada i el lloc i demanem un dels menús de tast on descobriríem una bona gama de plats, en la carta des vins descobrim una àmplia gamma de vins dels Països Catalans, inclòs el Rosselló, això pintava bé volíem un vi negre que no fos massa potent perquè no fos el protagonista de l'àpat, dubtem entre l'AD Fines de Can Ràfols dels Caus, el Vilosell del Tomàs Cusiné i l'Acústic dels Cellers Acústic, ens decantem per aquest darrer.




Ens porten l'Acústic Blanc (que ja ens l'haguèssim quedat), ens el canvien, i comencem els sopar amb una desfilada de petites porcions del tot acceptables, tot ser jove, el vi va haver d'obrir-se per a que el meu amic hi fes referència i li demanés a la cambrera un tros de paper per apuntar-se'l, entre la desfilada de plats ens van servir un tàrtar de peix amb molt bona pinta, la llàstima és que no ens corresponia amb el nostre menú, i ens el van retirar, ens varem quedar amb dos pams de nas (la veritat és que fins al moment preveiem que ens quedaríem amb gana), no ens va semblar la forma més adequada d'actuar, tot i així de seguida ens vàrem portar un arròs amb pop (tremendament salat, hauria d'explicar-se a la carta), postres i cafès.




Un amic comú diu, que moltes vegades el plat més important del sopar/dinar és el vi, en aquest cas es va confirmar la seva teoria, l'Acústic 2007 estava meravellós, afruitat suau, mineral, balsàmic, és un dels exemples que haurien de seguir molts cellers amb més mitjans que aquest celler dels Guiamets, un vi ben elaborat amb un preu just (10,50€ en botiga i 13,50€ en restaurant, 15€ Valoració Envininat) Felicitats Acústics!




Salut!
Leer más...

De nou Robert Parker


Ja tornem a tenir la llista del nostre amic Robert Parker, i dic amic, no perquè els vins que ens recomana siguin els que recomanaríem nosaltres, ni de bon tros, si no perquè cada vegada que aquest senyor publica la seva bíblia de vins mundials es crea rebombori al voltant del vi i penso que això és força bò per aquest sector.




Cada vegada més ens estem oblidant de beure vi a diari per raons òbvies, i el corrent que aquest senyor genera fa que els més se'ns desperti la curiositat de beure no només el vi del sindicat (com feien els nostres pares), si no que cerquem cada vegada més aquest celler de l'Empordà que m'han dit... que si aquesta varietat prefiloxèrica... que si aquell vi el fa l'enòleg de nosequí amb el raïm de noséquinaltre... i a la vegada, fa que els cellers surtin d'aquest aletargament que sembla que hagin patit durant força anys.




Per altra banda, en els darrers anys sembla que vivim la febre del vi, gràcies als cellers mediàtics i als vins impagables (alguns productes de màrqueting) amb els que ens han bombardejat any darrera any, al rebuf d'aquestes marques hem vist com els cellers tradicionals han renovat el seu catàleg de productes adaptant-lo a les necessitats dels consumidors, empresaris d'altres sectors han fet inversions importants en les zones de més anomenada (alguns amb més sort que d'altres), i com viticultors tradicionals (per fi!) han creat petits cellers que ens ofereixen productes d'una qualitat altíssima a preus accessibles, amants del vi han començat a elaborar el seu propi vi posant-los al mercat, en definitiva estem vivint una transformació en el sector que no pot fer res més que beneficiar-nos a tots.




El problema el tenim quan d'entre els vins que elaboren prop de 5.000 cellers de tot l'estat ens toca triar-ne un a un restaurant, el súper o la vinateria de torn, i és clar aquí és on entra de nou l'amic Robert que amb la seva saviesa ens guiarà cap a la millor opció, però és la millor opció per a qui?? evidentment per als que ho puguin pagar, que no és el nostre cas.




Per aclarir-nos les idees apareixen les guies, on diuen que analitzen tots els vins de l'estat i els hi posen una puntuació, unes estrelletes, etc... I no us ha passat mai que heu comprat un d'aquests amb estrelletes i heu estat a punt de trucar a l'oficina del consumidor per denunciar a l'el·laborador i al senyor de la guia?? A nosaltres si!! És que no es fan vins dolents?




Per això hem obert aquesta petita finestra al món, no pretenem ser una guia, ni tenir grans seguidors, simplement donar-vos el nostre humil punt de vista.




Salut!
Leer más...