dimarts, 1 de setembre de 2009

Com el Penedès no hi ha res!! (1)

I és que que més es pot dir de l'única D.O que el mateix raïm pot acabar en una ampolla com a 3 DO difrents?? (recordem DO. Penedès, DO. Catalunya i DO. Cava)

Si apliquem el paralelisme amb les persones, imaginem un nadó acabat de nèixer amb 3 pares (per sort només una mare!):

El primer dels pares és un bon home, va haver de deixar els estudis per convertir-se en un bon treballador, la seva és l'empresa familiar amb més de 100 anys d'història heretada del seu pare, que continua fabricant el mateix producte de tota la vida.

El segon, no tenia negoci familiar, va treballar durant un temps en una fabrica però va tancar,  per això va muntar la seva pròpia empresa fa més de 25 anys, hi va arriscar tots els seu estalvis en la idea, que li va sorgir mirant el que estava passant al seu voltant, tot i que ha anat fent mai s'ha fet ric, però creu que la seva experiència l'ajudarà poder jubilar-se a ell i el seu fill en el negoci, sobretot perqué desprès d'aquests anys s'ha convertit en un dels referent del seu sector per la qualitat dels seus productes.

El tercer, era fill de pare ric, va heretar el negoci milionari de la seva familia, tot i que va estudiar al seu poble en la seva infantesa, s'ha format en les millors universitats del mon, la seva visió és global, i tot i que no oblida els seus origens, el seu obectiu és fer arribar el seu producte al major nombre de països del món.

Si els 3 fossin pares del mateix fill, dieu-me, qui del tres decideix com es dirà, a quina casa viurà i creixerà, quin tipus d'atencions rebrà, com s'educarà , com serà la seva adolescència, i a que es dedicarà?

Ni idea no?? Doncs això mateix és el que passa al Penedès, que molts dels que interven en el procés productiu del vi al Penedès no tenen ni idea de cap a on van, ni com acabaran (Bé, alguns ja ho saben, ja han canviat d'activitat).

És cert que els grans cellers de vins i caves han marcat el ritme de la zona durant molts anys, això ha generat certa riquesa per alguns i bastant més per altres, el problema escau quan als grans cellers comencen a no sortir-li els numeros, ja que el producte mediocre que tant ha funcionat durant anys ja no funciona, tot el colectiu que ha viscut despreoupat i a remolc d'aquests grans elaboradors es trobaran tard o d'hora en una situació insostenible.

Per altra banda, hi ha viticultors que fa anys van apostar per l'elaboració dels seus propis vins, on hi dedicaven els millors dels seus raïms, i la resta de la producció la venien als ridículs preus que estem veient, això els permet afrontar la situació actual amb intranquilitat però amb esperança.

En el mercat actual, on el vi ha deixat de ser un producte de consum diari, on les interferències polítiques afecten directament i on un producte de qualitat similar al que es fa aquí es troba a qualsevol lineal de supermercat a preus irrisoris, la única sortida és fer qualitat.

Que fàcil és dir-ho i que difícil és fer-ho, però es pot fer, altres zones de l'estat amb menys història, menys recursos però amb més convicció ho han aconseguit, només cal passejar-se per comarques/Províncies veïnes per veure on son ells i on és el Penedès.

Hi ha molta feina per fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada